Miriam Mateos, consultora d’empreses i especialista en Polítiques d’Igualtat de Gènere.

BIOGRAFIA

Em considero una militant de la vida, compromesa a favor de la igualtat d’oportunitats i la ruptura dels paradigmes que ens fan ser menys solidaris/es, voluntariosos/es i que, en definitiva, ens allunyen de la filantropia.

Empresa i RSC, val la pena apostar?

Sí. Els grups d’interès en els quals es focalitzen les empreses exigeixen un diàleg constructiu, responsable i transparent respecte a les polítiques de medi ambient i de drets humans. Els stakeholders responsabilitzaran les empreses de l’impacte de les seves accions en el medi social i natural.

I els Plans d’Igualtat?

Són una eina molt valuosa per a una presa de consciència i sensibilització sobre la importància de treballar en igualtat. El valor competitiu és generar talent entre homes i dones.

Valor igualitari?

Sí, que proporcioni un model de gestió propi on l’optimització dels recursos humans derivi en una major producció d’excel·lència i per tant en una major competitivitat fruit del benestar del seu capital humà.

Cal analitzar…

Els Plans d’Igualtat han aportat un diagnòstic mèdic a les empreses. Han estat la clau per generar consciència i visibilitzar el paper de la dona en les organitzacions, per consolidar un model de cohesió empresarial i social.

Planificar…

Comprometre’s amb la igualtat és una línia estratègica intel·ligent per obtenir resultats d’innovació, creativitat i de generació d’espais cap a la diversitat.

I fer-ho tangible.

Implementar accions positives i desenvolupar-les ha estat vital per al procés de sensibilització, detecció i conscienciació de les desigualtats oposades en els àmbits d’estudi del Pla d’Igualtat d’Oportunitats.

La Llei d’Igualtat va complir 10 anys, balanç?

La Llei ha apostat per dos grans conceptes; posar el focus en la desigualtat entre homes i dones i apostar per revertir-la, i analitzar l’estructura bàsica de les organitzacions en l’àmbit públic i privat de la societat d’avui en dia.

Una societat canviant.

Que ha d’introduir la perspectiva de gènere d’una forma transversal, perquè sense aquesta nota clau en la simfonia no podrem avançar en igualtat d’oportunitats.

La clau està en la transversalitat.

Clar. Aquest flux de coneixement ens deriva a l’educació, a la sensibilització i a la prevenció de comportaments i conductes que afavoreixin el desenvolupament igualitari.

Tornem a les accions.

Sí, com els procediments de violència laboral en totes les seves manifestacions d’assetjament i discriminació. És important conèixer el marc legal que ens empara així com prendre consciència de la importància d’utilitzar un llenguatge inclusiu que visibilitzi les dones i per tant el potencial de l’empresa.

No és poc.

Generar consciència igualitària és vital perquè puguem gaudir d’uns hàbits saludables en el tàndem treball i vida personal.

Posar-ho una mica més fàcil.

Sí. Que l’accés a llocs de responsabilitat per part de les dones sigui un procés facilitador i no un procés de culpabilització.

Ens queda camí per recórrer.

Es tracta de desaprendre els estereotips de gènere que han marcat els rols i identitats de dones i homes. Aprendre a compartir, col·laborar i redissenyar les estructures que causen discriminació, per exemple en l’accés a l’ocupació i per les diferències de pensament o condició de les persones.

Què els diries als/a les Responsables de Recursos Humans?

El seu paper és clau per incorporar la perspectiva de gènere i dinamitzar un corrent estratègic que estableixi projectes concrets per captar i retenir el talent. Apostar per una gestió afectiva i efectiva del canvi que posicioni l’empresa en termes de responsabilitat, ètica, voluntarietat i bon govern.

Empreses compromeses.

El compromís en igualtat parteix de la voluntarietat i de la visió. L’obligació no genera compromís.

Però existeix una Llei.

Encara que la Llei d’Igualtat obliga les empreses de més de 250 treballadors i treballadores a implementar polítiques d’igualtat, l’obligació real de les empreses és fer-se sostenibles i això no es pot fer sense el coneixement i l’experiència de les dones.

I com a tancament.

Agrair a aquestes empreses que sense obligació legal estan implementant polítiques d’igualtat i confirmen el principi d’impacte social i cura de l’entorn. Si no hi ha una responsabilitat social igualitària de les empreses, potser aquestes no formin part del futur.