“Els responsables de R.H. hem de ser uns autèntics equilibristes”

25 JUL 2017

Claudia Chianese, formadora, coach executiva i d’equips per la ICF i consultora.
Ha treballat com a responsable de R.H. en organitzacions com Caprabo i ESADE.

Claudia Chianese i Marta Coronas en un moment de l’entrevista.

BIOGRAFIA


Italiana de soca-rel. Barcelona em va adoptar fa ja gairebé 20 anys. Casada amb un català, 2 fills, dona de reptes i una mica hiperactiva. Les meves passions; la meva família, l’educació, el desenvolupament de les persones i la pizza napolitana. Un dels meus lemes, “En la vida els límits solament ens els posem nosaltres mateixos”.


 

Polítiques de R.H., en poques paraules…

Per a mi són els indicadors perquè la gestió de les persones i del talent sigui justa, equilibrada, reptadora i atractiva.

Millor tenir un rumb. No?

Per descomptat. Com deia una bona cap que vaig tenir: “hem d’entroncar-nos amb el negoci i amb l’estratègia de l’organització”.

Entroncar-nos?

Sí. El responsable de R.H. ha d’estar als comitès de direcció, si no res del que proposi impactarà i molt menys tindrà sentit.

Les empreses valoren suficientment la vostra labor?

Deurien. Vull pensar que comencen a veure’ns com més que un mer gestor de personal. Som una peça clau per a la gestió estratègica!

Com és un bon/a responsable de R.H.?

Ha de ser un autèntic equilibrista.

Equilibrista?

Buscar l’equilibri entre els interessos econòmics de l’empresa i el benestar social, psicològic i físic dels empleats.

No és fàcil.

I a més ha de moure’s, sortir del despatx, saber escoltar, ser capdavanter des de la influència i no des de la jerarquia…

Tenim encara caps horribles?

Sempre existiran, encara que cada vegada veig més directius que es preocupen per treballar les seves habilitats de lideratge. Els canvis comencen per prendre consciència, no?

Vivim esperant al fet que arribi el divendres?

Hem d’aprendre a gaudir més del present i valorar si estem treballant en el que ens agrada. Llavors, no hi haurà ni dilluns ni dissabtes.

La plantilla, l’actiu més valuós?

Sens dubte. I quan deixi de pensar-ho deixaré de treballar en aquest fantàstic món del desenvolupament de les persones en el qual porto gairebé 20 anys ja.

I tot i així el talent se’n va…

Lògic. Què és el primer que s’elimina quan una organització no funciona? Les polítiques de R.H., la inversió en formació, en desenvolupament. Cal conèixer més el que motiva als empleats i tenir en compte les diferents generacions, els seus valors i les seves necessitats.

Que un empleat/da se senti a gust, és només qüestió de diners?

Quants no estaríem disposats a canviar de treball guanyant menys si ens garantissin millor qualitat de vida, oportunitat de creixement, bon clima laboral, conciliació, millor formació…?

Formar als treballadors/es. Per a què?

Per tenir persones més productives, preparades. Innovar, créixer, atrevir-se. Perquè siguin més feliços.

Conciliem?

Uff! A Espanya tenim molt per aprendre. Les noves generacions ajuden a que cada vegada se li doni més importància. Hem d’aconseguir que més empreses tinguin el distintiu EFR (Empreses Familiarment Responsables).

Contractar la gent adequada, aquí comença tot?

El primer és, què entenem per gent adequada? Aquest és moltes vegades el problema de les organitzacions. Busquem el ‘bon candidat’ però segur que no serà el mateix per a tu que per a la teva competència.

Premiem la iniciativa o penalitzem el fracàs?

Crec que encara es penalitza més el fracàs. Però si no ens equivoquem, com podem créixer? Un altre dels meus lemes favorits és: visca el fracàs!

Polítiques de Recursos Humans, en tres paraules.

Quatre.
Aconseguir organitzacions més sanes.